Ahir al vespre va tenir lloc a la sala d’actes del Centre Mèdic Teknon una taula rodona centrada en un dels grans reptes actuals en l’atenció a les persones amb Malaltia Inflamatòria Intestinal (MII): la coordinació entre la sanitat pública i la privada. L’acte va reunir professionals de referència d’arreu de l’Estat i va comptar amb una nodrida assistència tant presencial com en línia.
Tots els participants van posar el focus en les necessitats del pacient. “La medicina privada està perdent les seves característiques de rapidesa i seguretat, i això perjudica els malalts”, va afirmar el Dr. Ignacio Marín (Hospital Gregorio Marañón).
Els ponents van coincidir en una realitat creixent: molts pacients transiten entre els dos sistemes sanitaris al llarg del seu procés, sovint sense una continuïtat clínica garantida. “De vegades es produeix manca de comunicació entre professionals, duplicitat de proves i inexistència d’una història clínica compartida, i això pot generar descoordinació i afectar negativament el seguiment dels pacients”, va alertar la Dra. Elena Ricart (Hospital Clínic de Barcelona).
La necessitat de protocols compartits
Davant aquesta situació, es va proposar la creació de protocols de derivació unificats, la sistematització dels informes clínics, l’organització de sessions conjuntes i la implantació d’una història clínica única compartida. També es va insistir en la importància de la formació continuada en l’àmbit privat i en la necessitat que els tractaments avançats es puguin administrar sempre en condicions de màxima seguretat, independentment del tipus de centre.
Desigualtats d’accés i barreres asseguradores
Els professionals van assenyalar que les limitacions de la sanitat privada sovint dificulten l’accés a exploracions complexes o a fàrmacs biològics, essencials en molts casos. En aquests casos s’acaba derivant el pacient a la pública, fet que “pot convertir-se en un viacrucis”, segons va explicar el Dr. Esteve Saperes (Hospital General de Catalunya), mentre que el Dr. Miquel Sans (Centro Médico Teknon) va insistir que ambdues parts “han de facilitar el màxim possible” l’atenció conjunta.
D’altra banda, el Dr. Marín va defensar que els centres privats haurien de poder accedir a una acreditació específica per garantir uns estàndards mínims de qualitat, equiparables als exigits per GETECCU a la pública. En aquest sentit es va pronunciar també el president d’ACCU Catalunya, Ricard Pons, qui va afegir una nova capa al debat: “Cal garantir també l’equilibri territorial i assegurar que les unitats especialitzades en MII siguin pròximes a tots els pacients, visquin on visquin”.