Hotel d’Entitats de la Pau · Pere Vergés, 1, 9è 6a 08020 Barcelona

Tel. 93 314 20 62 / 655 16 96 54

[GTranslate]

L’estigma de les MII en la població preadolescent i adolescent

Els Efectes de l’Estigma de la Malaltia, les Dificultats de Comunicació i la Pertenència Frustrada en els Símptomes Depressius dels Joves amb Malaltia Inflamatòria Intestinal

Els joves amb malaltia inflamatòria intestinal (MII) enfronten nombrosos desafiaments més enllà dels símptomes físics de la seva condició. Un estudi publicat a PubMed examina com l’estigma de la malaltia, les dificultats de comunicació sobre la salut i la pertinença frustrada contribueixen als símptomes depressius en aquests joves. Aquest article explora els resultats de l’estudi i les seves implicacions per a les intervencions clíniques.

Objectiu de l’Estudi

L’estudi es va proposar investigar com l’estigma associat amb la MII afecta la capacitat dels joves per comunicar-se sobre la seva malaltia. Aquesta dificultat de comunicació pot conduir a una sensació de desconnexió social, la qual cosa resulta en una menor sensació de pertinença i un empitjorament del benestar emocional. Els investigadors van provar un model en què l’estigma de la malaltia influïa indirectament en els símptomes depressius a través de les dificultats de comunicació de salut i la pertinença frustrada.

Mètodes

Setanta-cinc joves amb MII, d’edats compreses entre els 10 i els 18 anys, van participar en l’estudi. Van completar qüestionaris que mesuraven l’estigma percebut de la malaltia, les dificultats de comunicació de salut, la pertinença frustrada i els símptomes depressius. Aquestes dades van permetre als investigadors analitzar les relacions entre aquests factors.

Resultats

Els resultats van confirmar el model proposat pels investigadors. Es va trobar un camí de mediació simple on l’estigma de la malaltia conduïa a una pertinença frustrada, que a la vegada provocava símptomes depressius. Més important encara, els resultats van revelar un camí de mediació en sèrie: l’estigma de la malaltia causava dificultats de comunicació sobre la salut, la qual cosa provocava una pertinença frustrada i, finalment, símptomes depressius elevats.

Conclusions

Aquest estudi destaca que els joves que perceben un major estigma associat a la seva MII tenen més dificultats per comunicar-se sobre la seva malaltia amb els altres. Aquesta manca de comunicació augmenta la sensació de desconnexió social, la qual cosa contribueix a la depressió. Els resultats suggereixen que abordar les dificultats de comunicació sobre la MII podria ser una via efectiva per reduir els efectes negatius de l’estigma en la salut mental dels joves.

Implicacions per a les Intervencions Clíniques

Les troballes d’aquest estudi poden informar el desenvolupament d’intervencions clíniques dissenyades per reduir l’estigma de la MII i millorar la comunicació de salut. Intervencions que fomentin un ambient més comprensiu i de suport per als joves amb MII podrien ajudar a mitigar els sentiments de desconnexió social i reduir els símptomes depressius. Aquestes intervencions podrien incloure teràpia de grup, programes educatius i formació per a professionals de la salut sobre com abordar l’estigma i millorar la comunicació amb els pacients joves.

En conclusió, l’estigma de la malaltia inflamatòria intestinal té un impacte significatiu en la salut emocional dels joves. Millorar la comunicació de salut i fomentar un sentiment de pertinença social són passos crucials per a reduir els símptomes depressius i millorar el benestar general d’aquests joves. Les intervencions clíniques que aborden aquests factors poden marcar una diferència important en la vida dels joves amb MII.

 

Per a més informació (Font de referència): https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/31633787/