Les malalties inflamatòries intestinals, com la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn, van més enllà del sistema digestiu. Cada cop més estudis demostren que el nostre cervell, les emocions, el sistema immune i el que mengem hi tenen molt a veure. La psiconeuroimmunologia clínica ens convida a entendre aquest trencaclosques i a cuidar-nos des d’una perspectiva global.

1. Enfocament Integrador des de la Psiconeuroimmunologia Clínica en el Tractament de Malalties Inflamatòries Intestinals

Les malalties inflamatòries intestinals (MII), com la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa, són patologies cròniques amb una etiologia multifactorial en la qual convergeixen elements immunològics, genètics, ambientals i psicoemocionals. Malgrat els avenços farmacològics, persisteix una alta taxa de recurrències. La Psiconeuroimmunologia clínica (PNIc) ofereix un abordatge integrador que considera la interacció entre els sistemes nerviós, endocrí, immunològic i digestiu. Aquest article revisa l’evidència científica disponible i proposa una estratègia clínica basada en la modulació de la inflamació crònica mitjançant intervencions nutricionals, psicològiques i conductuals.

Les malalties inflamatòries intestinals (MII) constitueixen un grup de trastorns inflamatoris crònics que afecten el tracte gastrointestinal. La malaltia de Crohn pot comprometre qualsevol segment del tub digestiu, mentre que la colitis ulcerosa es limita al còlon. Ambdues presenten una fisiopatologia complexa amb implicacions sistèmiques. S’estima una prevalença creixent en països industrialitzats, la qual cosa ha portat a explorar nous models de comprensió i tractament més enllà del paradigma farmacològic (Kaplan, 2015).

2. Bases Fisiopatològiques de les MII

2.1. Disbiosi i permeabilitat intestinal

Estudis han evidenciat un desequilibri en la microbiota intestinal, amb reducció d’espècies antiinflamatòries (Faecalibacterium prausnitzii) i augment de bacteris proinflamatoris (Escherichia coli) (Manichanh et al., 2006). Aquesta disbiosi contribueix a una major permeabilitat intestinal, permetent el pas d’antígens i endotoxines (LPS), que activen la resposta immune innata.

2.2. Activació immunitària crònica

L’activació sostinguda de limfòcits Th1 (Crohn) i Th2/Th17 (colitis ulcerosa) comporta la producció de citoquines com TNF-α, IL-6 i IL-17 (Neurath, 2014). Aquesta inflamació crònica danya la mucosa intestinal i perpetua el cicle inflamatori.

2.3. Rol de l’eix HHA i el sistema nerviós entèric

L’estrès crònic altera l’eix hipotàlem-hipofisiari-adrenal (HHA), afectant l’alliberament de cortisol i afavorint un perfil proinflamatori sistèmic (Reber, 2012). La comunicació bidireccional entre cervell i intestí, mediada pel nervi vague i neurotransmissors com la serotonina, juga un paper clau en la modulació de la inflamació intestinal (Bonaz et al., 2013).

3. Enfocament des de la Psiconeuroimmunologia Clínica (PNIc)

Nosaltres proposem, i de forma personalitzada, una:

3.1. Intervenció nutricional

• Dieta antiinflamatòria rica en polifenols, fibra prebiòtica, àcids grassos omega-3 i baixa en productes ultraprocessats i sucres refinats (Calder, 2020).
• Ús de nutracèutics com glutamina, zinc, vitamina D i butirat per a la reparació de la mucosa intestinal (Rafter, 2003).
• Probiòtics com Saccharomyces boulardii i soques de Lactobacillus i Bifidobacterium, amb evidència en reducció de brots i manteniment de la remissió (Sood et al., 2009).
• Atenció: Això és informació; no vol dir que a tots els pacients els recomanem aquestes pautes.

3.2. Regulació de l’eix HHA i sistema nerviós autònom

• Intervencions psicocorporals com mindfulness, respiració diafragmàtica i teràpia somàtica per activar el nervi vague i reduir la inflamació (Kiecolt-Glaser et al., 2010).
• Reducció de l’estrès percebut mitjançant psicoteràpia centrada en el trauma i abordatge de patrons emocionals crònics.

3.3. Exercici físic i ritmes circadians

• Exercici moderat regular com a modulador de l’eix immune-neuroendocrí i promotor de la diversitat microbiana (Mach et al., 2017).
• Millora del son profund mitjançant higiene del son i regulació de l’exposició a la llum natural.

La PNIc permet un abordatge transversal i causal de les MII, considerant tant els factors biològics com els aspectes psicoemocionals i ambientals que perpetuen l’estat inflamatori. En integrar intervencions dirigides a restaurar la funció de barrera intestinal, modular la microbiota, regular el sistema nerviós autònom i afavorir la resolució emocional, s’amplia el potencial terapèutic més enllà de la immunosupressió.

El tractament de les MII requereix un abordatge integrador. La Psiconeuroimmunologia clínica representa una eina científica que, mitjançant la regulació sistèmica i el tractament de causes subjacents, permet no només millorar la simptomatologia, sinó també restablir l’equilibri biològic i psicoemocional del pacient.

Referències

• Bonaz, B., Bazin, T., & Pellissier, S. (2013). The vagus nerve at the interface of the microbiota-gut-brain axis. Frontiers in Neuroscience, 7, 49.
• Calder, P. C. (2020). Nutrition, immunity and COVID-19. BMJ Nutrition, Prevention & Health, 3(1), 74-92.
• Kaplan, G. G. (2015). The global burden of IBD: from 2015 to 2025. Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology, 12(12), 720-727.
• Kiecolt-Glaser, J. K., et al. (2010). Chronic stress and age-related increases in the proinflammatory cytokine IL-6. PNAS, 100(15), 9090-9095.
• Mach, N., et al. (2017). The gut microbiota: a key player in exercise physiology and performance. British Journal of Sports Medicine, 51(2), 89-96.
• Manichanh, C., et al. (2006). Reduced diversity of faecal microbiota in Crohn’s disease revealed by a metagenomic approach. Gut, 55(2), 205-211.
• Neurath, M. F. (2014). Cytokines in inflammatory bowel disease. Nature Reviews Immunology, 14(5), 329-342.
• Rafter, J. (2003). Probiotics and colon cancer. Best Practice & Research Clinical Gastroenterology, 17(5), 849-859.
• Reber, S. O. (2012). Stress and animal models of inflammatory bowel disease—an update on the role of the hypothalamo-pituitary-adrenal axis. Psychoneuroendocrinology, 37(1), 1-19.
• Sood, A., et al. (2009). VSL#3 probiotic-mixture induces remission in patients with active ulcerative colitis. Clinical Gastroenterology and Hepatology, 7(11), 1202-1209.

Cristina Bellido, psiconeuroinmunòloga i dietista/nutricionista integrativa. https://cristinanutrisalud.com/