Moltes persones amb malaltia inflamatòria intestinal (MII), ja siga colitis ulcerosa o malaltia de Crohn, s’interessen per les infusions com a part de la seua rutina de benestar. Tot i que sovint s’associen a beneficis digestius, no totes les infusions són innòcues. En el context de la MII, algunes poden provocar molèsties o empitjorar certs símptomes.
Cada persona respon de manera diferent als aliments i begudes, però si convius amb una MII, convé prestar especial atenció a com toleres certes plantes. T’expliquem quines infusions cal vigilar i per què.
- Te verd, roig , negre o mate: la cafeïna pot no asseure’t bé
Aquests tipus de te contenen cafeïna (també anomenada teïna), una substància estimulant que, en algunes persones amb MII, pot resultar irritant/estimulant per al tub digestiu. Ara bé, això no vol dir que estiguen prohibits: si ja els prenies abans sense problemes i estàs actualment en remissió, és possible que els toleres bé. Tot i així, si notes nerviosisme, acidesa, dolor abdominal o més activitat intestinal després de prendre’n, potser et convé buscar alternatives.
Alternatives més suaus: te blanc (menys cafeïna) o infusions sense teïna com el rooibos, que és digestiu i antioxidant.
- Menta, poliol menta o herba-sana: compte si tens reflux
Estes plantes s’utilitzen habitualment per alleujar gasos o digestions pesades. Tot i això, tenen un efecte relaxant sobre l’esfínter esofàgic inferior (càrdies), cosa que pot facilitar el pas de l’àcid gàstric cap a l’esòfag i empitjorar els símptomes de reflux o cremor.
Si tens tendència al reflux gastroesofàgic, convé consumir-les amb moderació o evitar-les a prop dels àpats.
- Infusions amb espècies o “picants”: millor en xicotetes dosis
Infusions amb gingebre, canyella o cúrcuma poden tindre beneficis puntuals, però en quantitats elevades, o en persones amb l’intestí inflamat o sensible, poden resultar irritants. La bona notícia és que, si et resulten molestes, segurament ja ho notaràs a la boca, amb sensació de picor o cremor.
Consell: si t’agraden estes infusions, prepara-les suaus o diluïdes, i valora sempre la teua tolerància personal.
- Infusions laxants: sen, càscara sagrada, àloe vera…
Algunes plantes emprades per “depurar” o combatre l’estrenyiment, com el sen, la càscara sagrada o algunes preparacions d’àloe vera, tenen un efecte laxant intens. Este tipus d’acció pot ser massa agressiva en persones amb MII, fins i tot en remissió, i provocar diarrea, còlics o urgència per defecar. En general, no es recomanen en MII, llevat que siga baix indicació professional.
La temperatura: ni molt freda ni massa calenta
Més enllà del tipus d’infusió, la temperatura del líquid també compta. Les begudes molt fredes o molt calentes poden estimular excessivament l’intestí i causar malestar. El millor és que les infusions estiguin tèbies o a temperatura ambient, sobretot si estàs en fase de brot o notes més sensibilitat digestiva.
En conclusió:
- No totes les infusions són iguals: tria les que et senten millor.
- Evita temperatures extremes en les begudes.
- Si una infusió et senta bé, pots continuar prenent-la; si et genera símptomes, prova de deixar-la uns dies i valora com et trobes.
- Davant qualsevol dubte, consulta amb el teu equip mèdic o amb un/a dietista-nutricionista especialitzat/da en MII.
Conviure amb una MII implica escoltar el teu cos. Cada xicotet gest compta, també el que beus.
Virginia Gómez Sánchez. Dietista-Nutricionista.
Vols llegir més sobre alimentació i MII? Dona una ullada als nostres recursos o posa’t en contacte amb ACCU per resoldre els teus dubtes.