La fisioteràpia o rehabilitació és aquell camp de tractament que normalment pot ser associat a casos molt concrets, com ara ajudar després d’una fractura, alleujar contractures musculars o altres patologies fora del sistema visceral, però com pot ajudar la fisioteràpia en malalties inflamatòries intestinals? Com es pot veure beneficiat un pacient amb còlics, urgència per anar al bany o incontinències, mals d’esquena i inflamacions reumàtiques o fins i tot reflux estomacal?

Anem per parts:

• La teràpia manual com a punt de partida:

La fisioteràpia habitualment s’associa ràpidament a fer massatges o rebre teràpia manual per tractar casos només musculars, però ens pot servir més enllà d’alleujar la típica “contractura”.

La teràpia manual també pot ajudar a restablir símptomes com el dolor visceral reflex , ja que aquestes vísceres inflamades comparteixen territori nerviós amb músculs de l’esquena baixa o de la zona abdominal, que podem associar a dolor muscular simple i és una mica més complex que això.

La teràpia manual en zones amb relació al sistema visceral inflamat també pot ajudar que el sistema nerviós reguli millor el dolor i controlar aquests símptomes associats.

Aquests tractaments, que a priori semblen senzills (em fan un massatge i ja està), poden anar encara més enllà: des de tractar músculs de l’esquena baixa associats al dolor visceral, fins a treballar la musculatura respiratòria, alleujar símptomes nerviosos o realitzar tractaments a nivell de musculatura pèlvic-genital o de dolor.

• El famós sòl pèlvic, i això què és?

En els darrers anys s’ha posat sobre la taula un tema molt concret dins la fisioteràpia, sobretot associat a dones o al moment de l’embaràs, però de nou res no és tan senzill.

La musculatura del sòl pèlvic i el complicat sistema nerviós de la zona, associats a la MII, tenen molta relació, ja que és una zona que es pot veure afectada per aquesta patologia a causa de diversos símptomes habituals i que sol passar desapercebuda o ser ignorada, sobretot en temes de dolor pèlvic persistent, relacions personals i amb la convivència.

La fisioteràpia aplicada al sòl pèlvic és especialment rellevant en aquelles persones que han passat per cirurgia o presenten urgència fecal, incontinència, dolor anorectal o fístules, ja que poden ajudar a millorar el control d’esfínters i la qualitat de vida.

• Exercici i MII, realment puc fer exercici trobant-me així?

La darrera dècada, la cura del cos ha estat posada al centre de l’activitat diària de molta gent, des de l’alimentació, la meditació, la teràpia psicològica i l’esport. Però realment és segur fer exercici o anar al gimnàs amb MII? La resposta senzilla i ràpida és un sí, però hi apuntem matisos.

L’exercici terapèutic, com ens referim en fisioteràpia, aporta molts beneficis en multitud de patologies, incloses les inflamatòries o viscerals.

L’exercici físic moderat i adaptat té beneficis demostrats: redueix la inflamació sistèmica, millora la fatiga, millora la mobilitat articular, disminueix l’ansietat i preveu la pèrdua de massa òssia (freqüent en tractaments perllongats amb corticoides i per la baixa absorció del calci i la vitamina D).

En conjunt, la fisioteràpia pot ser una aliada important per a les persones amb MII, ja que no només ajuda a alleujar el dolor, sinó també a millorar símptomes digestius, el control del sòl pèlvic i el benestar general. A través de tècniques manuals i exercici adaptat, es poden reduir molèsties, augmentar la qualitat de vida i afavorir un maneig millor de la malaltia en el dia a dia. Sempre és recomanable comptar amb un professional que adapti el tractament a cada cas.

Andrea, Eva i Laura
Clínica Fisioterapia i salut
https://www.fisioterapia-salut.com/