La sòcia d’ACCU Catalunya i corredora amateur Glòria Espunyes Sánchez donarà visibilitat a les malalties inflamatòries intestinals a través de l’esport i, concretament, durant el seu repte de completar el circuit internacional World Marathon Majors a partir d’aquest any 2026.

La Glòria conviu amb colitis ulcerosa des de l’any 2012. Al llarg d’aquests anys ha passat per diversos brots, alguns d’ells greus amb ingrés hospitalari, i actualment segueix tractament biològic. Tot i això, el running s’ha convertit en una eina clau per al seu benestar físic i emocional i en una via per demostrar que conviure amb una MII no és incompatible amb assolir grans fites personals.

El repte esportiu de les 7 curses començarà amb la Marató de Londres, prevista per a l’abril, i continuarà amb la de Chicago a l’octubre, dues curses per a les quals ja té la inscripció confirmada. A través d’aquest projecte, la Glòria vol donar visibilitat a la colitis ulcerosa i a la tasca d’ACCU Catalunya, transmetent un missatge de superació, normalització i lluita contra l’estigma. D’altra banda, l’atleta és mare de dos filles, i també reivindica que la maternitat no és obstacle per dedicar-se al running.

Actualment, la Glòria comparteix el seu dia a dia com a corredora a través del seu perfil d’Instagram, @glorunning, on compta amb una comunitat activa de 18.000 seguidors, molts d’ells vinculats al món de l’esport i alguns també amb una MII. Aquesta presència digital permetrà amplificar el missatge i contribuir a una major visibilització social de la colitis ulcerosa.

A més, ha obert un repte a migranodearena.org  per recaptar fons destinats als projectes d’ACCU Catalunya amb els que millorar directament la qualitat de vida de les persones amb MII i les seves famílies.

Des d’ACCU Catalunya celebrem aquesta col·laboració i agraïm a la Glòria el seu compromís i la seva voluntat de posar veu i visibilitat a les persones que conviuen amb una malaltia inflamatòria intestinal. Iniciatives com aquesta ajuden a trencar barreres, generar referents positius i demostrar que els límits sovint són més socials que reals.